Nou curs escolar amb nova proposta del Servei Educatiu

Comença un nou curs escolar amb tots els reptes i moments inoblidables que comportarà, tant pels alumnes com pel professorat. Des del Museu Picasso estem preparats per rebre’ls a les nostres sales i compartir les experiències d’aprenentatge i de gaudi estètic que suposen aprofundir en la relació amb les obres d’art.

Per tal de treballar més en aquesta línia i aprofitar al màxim el temps que els alumnes passen amb nosaltres, des del Servei Educatiu s’ha fet un canvi profund de metodologia educativa. La nova proposta que hem desenvolupat es basa en la importància d’observar i dialogar enfront de l’obra, per tal d’analitzar els elements que hi són presents i, mitjançant els comentaris que sorgeixin, construir coneixement col·lectiu relacionat directament amb els interessos i nivell del grup, així com donar eines que fomentin l’autonomia davant la creació artística, ja sigui l’obra de Picasso o qualsevol altra creació.

En un moment de proliferació d’imatges, i sobretot d’imatges en moviment, és més rellevant que mai incidir en alguns dels aspectes que són propis dels museus: la importància de veure l’obra original i no la reproducció, per copsar millor el gest, els colors i les proporcions ideats per l’artista; l’observació i la reflexió sobre la imatge i els seus significats en profunditat i amb temps, per anar desgranant els seus continguts; i l’obra en el seu context creatiu, ja sigui en un museu monogràfic com el nostre, o en el marc de col·leccions organitzades temàtica, estilística o temporalment.

La metodologia que s’ha escollit es basa en la desenvolupada ja fa més de trenta anys per Philip Yenawine i Abigail Housen, coneguda com “Visual Thinking Strategies” (VTS) o “Estratègies de Pensament Visual” (EPS). Aquest mètode d’ensenyament i aprenentatge està basat en l’estudiant a partir del debat compartit que genera l’observació de l’obra:

Està basat en l’estudiant perquè és a partir de les seves observacions, nivell cognitiu i interessos que es construeix el discurs sobre l’obra que estan veient;

Es construeix a partir del debat compartit gràcies a la tasca de l’educador, que es converteix en moderador dels comentaris dels infants, a partir de plantejar-los unes preguntes obertes que fomenten del debat. L’educador parafraseja aquestes opinions per enriquir vocabulari i ampliar la informació, i les vincula per tal de fer evident el contingut construït pels nens

És un debat a partir de l’observació de l’obra perquè constantment se’ls demana que busquin en l’obra l’evidència als seus comentaris: per una banda se’ls acostuma a fonamentar les seves opinions i per l’altra es manté la conversa centrada en l’obra d’art.

Durant el curs passat i part de l’anterior, els membres del Servei Educatiu ens hem anat formant i familiaritzant amb aquest mètode, que canvia la nostra feina en profunditat. D’educadors hem passat a ser moderadors, i quan abans érem emissors d’un missatge, ara hem passat a ser receptors del dels nostres grups, treballant en co-creació de continguts oberts en lloc de continguts temàtics i tancats. Com tot procés de canvi, hi ha hagut moments de dubtes enfront els nous reptes, però també moments de gran satisfacció al veure les possibilitats que se’ns obrien amb els nens i nenes.

I en les nostres pràctiques en aquesta metodologia, hem observat que ha augmentat significativament l’atenció i la curiositat dels alumnes durant la sessió. El fet de participar activament i de construir el debat entorn dels seus interessos els involucra en el procés, i que a més aquest contingut sigui creat a partir dels seus comentaris els fa sentir vinculats i capaços de parlar d’art. Com a grup, escoltar-se els uns als altres i valorar les opinions, sovint modificant les pròpies, és un exercici d’ús competent del llenguatge i també de pensament crític que fomenta dinàmiques de respecte entre ells.

La prova més efectiva que aquest nou sistema funciona és que durant la visita, s’han acabat els nens que asseguts al final de tot, aprofitaven les explicacions de l’educadora per perdre’s en els seus pensaments o –segons el caràcter- xerrar entre ells; tots estan pendents dels comentaris dels altres, i sovint no donem abast a donar veu a tots els comentaris que sorgeixen. En els trasllats entre una obra i l’altra, el debat iniciat continua, i sentim com encara es fan preguntes entre ells sobre el que acaben de veure. I quan marxen, en lloc d’acomiadar-nos de nens que amb sort només recordarà de la visita si s’ho han passat bé o malament, ens acomiadem d’un grup encuriosit i que ha obtingut eines per ser competents davant de qualsevol obra d’art.

Anna Guarro
Cap de Programes Públics

visto en El Blog del Museu Picasso de Barcelona