La família del meu pare i la construcció de la ciutat al Club de Lectura

Una de les maneres més habituals de pensar sobre una obra o sobre un autor consisteix a vincular-los amb el seu entorn, fet que, sovint, resulta en una reflexió sobre la ciutat en què aquestes obres van ser produïdes. No és una trivialitat, l’art modern s’ha demostrat inseparable del destí d’una París o d’una Nova York. Però ¿què diem quan diem ciutat? ¿Ens referim merament a una organització d’espais i de superfícies? ¿O, més aviat, apuntem cap a una secreta cartografia emocional? ¿Fins a quin punt una ciutat està més feta de paraules –dites, escoltades, repetides- que no pas de la mena de llocs que alimenten les guies?

Compártelo:

visto en El Blog del Museu Picasso de Barcelona