Habitants del museu: Léonide Massine, l’arlequí de Picasso

Léonide Massine era el nom artístic de Leonid Fyodorovich Miassinn, ballarí i coreògraf de la companyia dels Ballets Russes. Nascut a Moscou al 1896, va morir a Borken el 1979.

Leonide Massine 1920Arlequi

Fotografia de Léonide Massine, 1920. Font: Picasso in Italia, Girorgio Cortenova, 1990. | Pablo Picasso. Arlequí. 1917. Oli sobre tela. 116 x 90 cm. MPB 10.941

El jove moscovita es va convertir en el primer ballarí de la companyia dels Ballets Russes de Serge Diaghilev, després d’haver estat contractat l’hivern de 1913-1914 per substituir Vaslav Nijinsky. Va debutar com a ballarí a París el 1914 amb l’obra La Légende de Joseph i el seu primer treball com a coreògraf el va fer amb Le Soleil de nuit, produïda el 1915.

Diaghilev va supervisar la seva educació artística: el portava a museus i concerts, i li presentà gent influent com el pintor rus Mikhail Larionov, el director d’orquestra Ernest Ansermet, i el compositor Igor Stravinsky, tot influint en la seva evolució dins el món de la dansa. Al llarg de la seva carrera professional va arribar a dirigir la coreografia de més de 50 ballets.

El 1917 Picasso va viatjar a Itàlia amb Jean Cocteau per treballar en les decoracions, el teló i el vestuari de ballet Parade, de la companyia de Diaghilev, on Léonide Massini hi treballava com a coreògraf. El maig d’aquell mateix any el ballet es va estrenar a París i, posteriorment, la companyia va venir a Barcelona. Picasso es desplaçà amb la companyia: s’havia enamorat d’una de les ballaries, Olga Kokhlova, amb la qual es va casar l’any següent. Picasso va romandre a la ciutat entre el juny i el novembre de 1917. Va ser aleshores quan pintà l’Arlequí, retrat de Massine.

Picasso Parade, stage curtain

Teló de Parade. París 1917. Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París

La Commedia dell’Arte, i els seus actors en particular, havien dominat l’obra de l’artista des de l’any 1905 i s’hi mantingueren, amb més o menys intensitat, al llarg de tot el seu procés creatiu. Cap al 1917 s’inicia en l’obra picassiana un període de grans contrastos en la seva producció artística, on combina les obres anomenades clàssiques o neoclàssiques amb les creacions d’arrel encara cubista. L’obra Arlequí és un dels primers grans exponents d’aquest període.

El 1919 Picasso donà l’obra als Museus d’Art de Barcelona, la primera donació de les moltes que farà a la ciutat. La creació del Museu Picasso de Barcelona, inaugurat el 9 de març de 1963, comporta la incorporació al museu de les obres de Picasso pertanyents a les col·leccions del museus municipals, entre les quals hi ha l’Arlequí.

MPB_110.231

Estudi preliminar de l’obra. Pablo Picasso. Cap d’arlequí. 1917. Guaix sobre cartró. 30,5 x 22,8 cm. Donació Pablo Picasso. 1970. MPB 110.231. Fotografia: Gasull

Josep Palau i Fabre, en el seu llibre Picasso i els seus amics catalans cita una petita anècdota, no sabem si certa o no, relacionada amb l’obra:

“A propòsit de l’Arlequí de Barcelona he sentit referir diverses vegades que, després d’haver-ne fet Picasso donació a la ciutat, els serveis oficials d’aquesta li presentaren la factura del marc… És possible, és ben possible, però no ho hem pogut comprovar encara la veracitat d’aquesta asserció.”

L’oli ha format part de moltes exposicions, l’última aquest passat 2013 a la National Gallery of Art de Washington, sota el títol “Diaghilev and the Ballets Russes, 1909-1929: When Art Danced with Music”.

Cristina Martín
Gestió de xarxes socials

Referències i enllaços
Museu Picasso. Guia. Claustre Rafart. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Barcelona, 1998
Picasso in Italia. Giorgio Cortenova. Mazzota. Milano, 1990. Pàgs. 80 i 90
Picasso i el Circ. Museu Picasso, Barcelona i Fondation Pierre Gianadda, Martigny. Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona, 2006. Pàgs. 38-41 i 56-64
“Ballets Russes”, a: Pierre Daix, Le nouveau dictionaire Picasso. París, Robert Laffont, 2012, pàgs. 86-87
Arlequin. Le nouveau dictionaire Picasso de Pierre Daix. Robert Laffont. París, 2012. Pàgs. 39-43
Picasso i els seus amics catalans de Palau i Fabre, Josep (1917-2008). Aedos. Barcelona, 1971. Pàgs. 194-195
Los Ballets rusos de Diaghilev, 1909-1929. Cuando el arte baila con la música. Jane Pritchard. Fundació “la Caixa”. Barcelona, 2011
Fitxa de l’obra Arlequí a la web del Museu Picasso
Exposició del Museu Picasso de BarcelonaPicasso i el circ” (2006)
Articles a la Viquipèdia: Léonide Massine, Arlequí, Ballets Russes, Serge Diaghilev, Vaslav Nijinsky, Jean Cocteau, Commedia dell’Arte
Article a Encyclopædia Britannica: Leónide Massine

Els altres habitants del museu
Blanquita Suárez, estrella de varietats
Josefa Ruiz Blasco, la tia Pepa
Sebastià Junyent, pintor modernista
José Ruiz Picasso
María Picasso Blasco
Mª Dolores Ruiz Picasso
Bendetta Canals
Fernande Olivier
Carles Casagemas
Joan Vidal-Ventosa
Germans Reventós

visto en El Blog del Museu Picasso de Barcelona