Els vestigis del passat jueu de Barcelona. Dubtes i certeses de l’antic Call

La matança del Call de Barcelona (1391)Després de la matança dels jueus de l’any 1391 el call barceloní pràcticament havia desaparegut i la comunitat jueva estava molt delmada. A partir d’aquest moment s’inicià un procés d’eliminació de tot allò que pogués recordar el passat jueu que havia tingut la ciutat.
Els jueus que encara quedaven van ser expulsats de la ciutat l’any 1492 per ordre dels Reis Catòlics, tal i com ho recull aquest Dietari de la Diputació General (Generalitat):
1492. Agost. Dijous a [dia] II. Jueus. Entraren e surgiren en la plaia de Barchinona una gran nau de Rodes […] e una galeassa grossa de França e VIII entre nauetes e galeons, totes carreguades de juheus que exien de Aragó, de València e de Cathalunya e eren·se enbarchats part en Tortosa e part en Tarragona, exints de dites terres per manament de la maiestat del senyor rey. Restaren·ne en Barchinona circa de XX qui·s faheren christians; los altres ab dites fustes se·n anaren la via de Levant e entre tots eren passats deu mil juheus entre homens, dones e enfants.

Els jueus catalans van escampar-se per diferents indrets del món. Com a curiositat, els que van instal·lar-se a la ciutat de Roma tenen un carrer dedicat, anomenat Via Catalana, tal com ens explica la Jana Pérez al seu blog.
Després de la matança de 1391, amb bona part de la comunitat jueva aniquilada, gran part de les propietats del Call van ser venudes o bé confiscades per la Corona. Sense anar més lluny, l’actual Palau de la Generalitat es va construir sobre restes de cases que pertanyien al call jueu.

La toponímia dels carrers també va canviar per passar a cristianitzar-se. A tall d’exemple, el carrer de la Font, on antigament s’havia situat la font dels jueus, va passar a anomenar-se carrer de la Font de Sant Honorat i, posteriorment, carrer de Sant Honorat, que és tal com el coneixem ara. En aquest carrer els jueus hi tenien la seva pròpia font, ja que una de la calúmnies més esteses contra ells era la d’enverinar els pous. Per aquest motiu tenien prohibit anar a buscar aigua a la font situada a la Plaça Sant Jaume i reservada només als cristians; si ho intentaven, sovint eren apedregats i insultats.

St.Jaume, construïda sobre una sinagogaEl carrer de la Sinagoga va passar a anomenar-se carrer de Sant Domènec del Call. Un conjunt de rajoles col·locades a la paret d’una de les cases del carrer asseguren que en aquest emplaçament Sant Domènec -que segons la tradició fou qui va ensenyar a resar el rosari als barcelonins- va fundar la primera comunitat dominica. En realitat aquestes explicacions són errònies. El veritable motiu pel qual el carrer de la Sinagoga s’anomena avui dia carrer de Sant Domènec del Call es deu a altres motius: si agafem un santoral podrem comprovar que el dia 5 d’agost correspon al dia de Sant Domènec. Doncs bé, fou precisament aquest dia de l’any 1391 quan els habitants del Call van ser massacrats. Així doncs, el nom d’aquest carrer “celebra” d’aquesta macabra manera aquella sanguinària efemèride.
I és que realment, en sabem molt menys del que ens agradaria sobre la història del Call jueu de Barcelona. Multitud de guies, pàgines web i rutes històriques expliquen una història del Call basada, de vegades, més en la llegenda que no pas en evidències històriques contrastades i a més a més, existeixen versions totalment contradictòries sobre alguns dels seus aspectes.
L’existència d’un antic barri jueu a Barcelona suposa, sens dubte, un fort atractiu històric i cultural, però després de l’eliminació planificada i sistemàtica dels seus vestigis, es fa difícil reconstruir històricament aquest passat.
El cas més polèmic és el de la ubicació de l’antiga Sinagoga Major. L’historiador Jaume Riera, a partir del manuscrit d’un cobrador d’impostos datat del 1400 i descobert per Teresa Vinyoles, va a poder reconstruir els usos que podien haver tingut alguns edificis del Call.

L’historiador va aconseguir refer la genealogia de propietaris que havien viscut on antigament s’havia emplaçat la Sinagoga Major.

visto en Altres Barcelones