El Monestir de Valldonzella, d’unes ruïnes a Collserola al moderinsme de Sarrià

Collserola, o el Coll de Cerola com es coneixia antigament la muntanya, és un indret cada cop més explorat pels barcelonins i és alhora el bressol de la historia de la nostra ciutat en molts aspectes. Avui anirem a un lloc bastant recòndit, que tot i trobar-se entre esbarzers i vegetació encara és territori Barceloní.

Coneixeu les restes de l’antic convent de Valldonzella que encara resten dempeus a la serra de Collserola? Es troben prop d’una pista forestal que s’anomena “Carretera de Santa Creu d’Olorda a Sarrià a pocs metres d’arribar al terme municipal de Sant Just Desvern. Encara es pot accedir a les restes d’algunes de les seves estances amb una relativa seguretat, bàsicament perquè les restes estan tan deteriorades que és difícil que s’ensorrin gaire més. Això sí, hi ha moltíssima vegetació i és tot ple d’esbarzers, així que us recomano anar-hi amb pantaló llarg.
Realment és una llàstima l’estat en el que es troben aquests vestigis històrics, que van ser reutilitzats posteriorment com a habitat rural. S’ha de dir que l’Associació de Veïns de Vallvidriera ha insistit repetidament en que es fes quelcom per dignificar l’indret, però sembla que encara no s’han pres les mesures pertinents.
El Monestir de Santa Maria de Valldonzella té una història d’allò més convulsa i moguda. Sobretot moguda, perquè la comunitat es va haver de moure unes quantes vegades al llarg de la seva història.
Situació segons (Barcelonne ville et port fameux d’Espagne) (ICGC)Les actuals ruïnes, d’aquest antic convent són en bona part les restes de l’antiga Ermita de Santa Margarida, que va existir fins el segle XVI. Aquells terrenys foren cedits pel matrimoni de Guillem Mir i Sanxa al Cenobi de Sant Cugat el 23 d’abril de 1147. El 29 de març de 1226 l’aleshores Bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou donà aquells terrenys a l’ordre del Císter, posant-se el terreny sota jurisdicció de Barcelona i sota la inspecció de l’Abat de Santes Creus.
El 4 de novembre de 1237 es va fer la fundació monacal. La comunitat de monges cistercenques vivia aleshores certament allunyada de zones poblades, i això els suposava diversos problemes.
1263, el clergue Arnau Alemany va cedir uns terrenys situats prop de la Creu Coberta, on actualment podem trobar-hi la Casa Golferichs a la cruïlla entre la Gran Via de les Corts Catalanes i el Carrer de Viladomat. El mateix rei Jaume en donà l’autorizació. El mateix Arnau Alemany no va voler perdre protagonisme i va ser ell mateix qui va col•locar la primera pedra del nou Convent de Santa Maria de Valldonzella.
Martí l’Humà morí al Monestir de ValldonzellaLes monges es van traslladar al seu nou emplaçament el 27 d’octubre del 1269. El nou convent semblava que feia prou goig. Aleshores encara fora de les muralles i sense el soroll permanent de la Gran Via ni els cotxes aquell era un indret molt acollidor. Tan ho era que va ser pres per costum que quan algun monarca venía a Barcelona per primera vegada, s’hi estava uns dies, preparant la seva entrada oficial a la ciutat, que normalment era molt pomposa i el jurament de les constitucions i privilegis del Principat de Catalunya

visto en Altres Barcelones