El Convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Un símbol de la resistència.

Convent de Sant Jeroni segons un gravat del Canonge Barraquer
Com que fa temps que no escric i com que el centre és atapeït de turistes, avui anirem a les afores de Barcelona i pujarem muntanya amunt per Sant Genís dels Agudells, per fer una mica d’aventura buscant les restes d’un antic convent destruït i rascar-nos una mica els braços i les cames amb la v egetació. Avui doncs, anirem a cercar les poques restes que queden de l’antic Convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, també anomenat Sant Jeroni de Collserola.

Aquesta era ja en època de la Bàrcino romana una área privilegiada, ja que es trobava en el camí que unia la ciutat amb Sant Cugat del Vallès, l’antiga Castrum Octavianum, on segons la tradició fou enxampat i posteriorment martiritzat el bisbe Cugat que després donà nom a la ciutat del Vallès.
Al 1313 ja s’hi documenten alguns ermitans establerts per aquells verals tot i que fou la Reina Violant de Bar, que els induí a l’ordre dels Jerònims. La fundació es va poder fer a partir de frares de Sant Jeroni de Cotalba, al País Valencià. El convent va guanyar importància quan el 1396 el Papa Benet XII agregà la parròquia propera de Sant Genís dels Agudells. Alguns dels personatges cèlebres que visitaren o s’establiren al convent foren els Reis Catòlics el 1492 o Carles I d’Àustria (Avantpassat de L’arxiduc Carles d’Àustria) el 1519.Acta fundacional del Monestir (CEC)

Un dels aspectes menys coneguts o com a mínim, menys divulgats és l’important paper que va tenir sobre dos de les guerres més simbòliques de la història de Catalunya, la guerra dels segadors i la de successió Hem de tenir en compte la posició estratègica d’aquest complex, situat en la ja antiga via de comunicació entre una part del Vallès i el Pla de Barcelona.El control d’aquesta àrea podia intentar evitar l’entrada de reforços per a les tropes assetjants de la ciutat o bé servir com a base per a atacar-les.
Així doncs, el 31 d’agost de 1652, en plena guerra dels segadors, hi feren cap sometents amb l’intenció de foragitar les tropes del Regne de Castella instal•lades a Sarrià i Pedralbes amb l’intenció d’atacar la ciutat.
Posteriorment, en plena guerra de successió, durant el setge de Barcelona de 1706, entre 10.000 i 15.000 mebres del sometent provinents de diversos llocs de Catalunya encapçalats pel Comte Cifuentes van ocupar el Convent, passant a controlar tots els camins i vies d’accés al pla de Barcelona per aquella zona per tal de bloquejar les tropes franceses i poder atacar els borbònics que assetjaven la ciutat.
Restes dels murs a la base de la benzinera
Aquestes, però no foren les úniques guerres que va patir el convent, ja que com molts altres edificis religiosos de Barcelona, va ser cremat pels francesos l’any 1808. Al 1821 va ser convertit en un hospital d’infecciosos, retornant-se de nou a la comunitat el 1823. Posteriorment patí diversos atacs anticlericals, però l’arxiu va ser sempre protegit a Horta i es va poder conservar fins la setmana tràgica al 1909 en que també van desaparèixer aquests documents.

Gràcies a que els documents van ser guardats durant un temps a horta, el 1877, tres joves excursionistes fundadors de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, van poder veure el document fundacional del monestir(pdf). Alguns d’aquests documents foren salvats de la crema de 1909 traslladant-se a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Aspecte exterior de la possible capella
I què ens queda doncs d’aquell antic convent… doncs bé, ben poca cosa. Quan en el seu moment va visitar-lo el Canonge Barraquer, només hi quedaven unes quantes capelles disseminades. En aquella zona s’hi han construït diverses instal·lacions (una de les quals resta abandonada i atrotinada, sota la vigilància d’uns gossos que borden en passar) i l’altra és una benzinera i un túnel de rentat que ocupen la zona de l’antic convent.

Si venim caminant camp a través de la zona alta de Sant Genís dels Agudells, podrem trobar a la falda de la benzinera, restes d’antics murs disseminades. Des de la carretera, es poden veure també restes de murs, isi ens plantem al túnel de rentat i mirem muntanya amunt, endevinarem una estructura de pedra amagada entre matolls. La veritat és que de vegades costa molt de trobar-la, segurament no l’hagués arribat a trobar si no fos gràcies a les indicacions d’en Baldiri Barat del web monestirs.cat, a qui dono les gràcies per ajudar-me.

visto en Altres Barcelones