El búnker de l’antic consulat soviètic de Barcelona i el cònsul Ovseenko

Placa original que es conserva a vestíbul del refugiL’Avinguda Tibidabo és una de les zones de Barcelona on l’alta burgesia ha mostrat històricament el seu poder econòmic i gust artístic mitjançant magestuoses cases i palauets de l’estètica més refinada. Aquest va ser el cas del senyor Salvador Andreu i Grau, conegut més popularment com “el Dr. Andreu”, cèlebre farmacèutic inventor de les pastilles que rebien el seu nom, que es va fer construir la casa per l’arquitecte Enric Sagnier el 1926.
Aquest palauet, situat al nº 17 de l’Avinguda Tibidabo (ara seu de Mútua Universal), més enllà de la història que pot tenir qualsevol casa burgesa de la primera meitat del segle XX guarda una sorpresa desconeguda, una sorpresa que de fet, feia ja anys que tenia ganes d’explicar-vos amb un bon vídeo perquè val la pena.
I aquí la sorpresa: Aquest edifici amaga al seu soterrani un búnker gairebé intacte del que fou durant la Guerra Civil el consulat de la Unió Soviètica, després que aquest es traslladés aquí venint d’una habitació habitació de l’Hotel Majestic.
Per protegir-se dels bombardejos les parets tenen un gruix de 40 cm amb una contundent porta de ferro colat i una altra de sortida d’emergència, letrines, dormitori, cuina i grup electrògen autònom. També s’hi conserva la placa original que hi havia a l’entrada del consulat i una bandera soviètica.
Grup electrogen propi per tenir una xarxa elèctrica autònomaI us preguntareu: I com és que tot això ha arribat als nostres dies? Doncs en gran part, com en la majoria de casos, gràcies a una persona apassionada per la conservació del patrimoni històric, en aquest cas, gràcies al Sr. Ferran Duran, responsable de Protocol de Mútua Universal.
Però anant a qüestions de fons, ens podem preguntar: Per què en plena Guerra Civil, la Unió Soviètica va decidir instal•lar un consulat precisament a Barcelona? Aquest ha estat l’objecte d’estudi recent de l’historiador Josep Puigsech: Es veu que aquesta va ser una decisió directa del mateix Stalin, que donava molta importància a la seva presència a Catalunya sobretot per la rellevància que aquí tenia el moviment anarquista en aquell moment.
Porta de ferro colat de l’entrada del refugiMentre els feixistes de Franco rebien ajuda militar de Mussolini i Hitler, la República Espanyola, amb un govern de centre-esquerra elegit democràticament va ser abandonada pels pactes de No-Intervenció de les potències democràtiques europees.El govern de la Generalitat es va veure forçat a armar els militants dels partits i sindicats davant la manca d’efectius militars, donant una alenada de força sense voler-ho al fort moviment anarquista que existia a Barcelona.

A la República Espanyola el monopoli de l’ajut militar per part d’Stalin, que per cert no era tan desinteressat com el dels feixistes, sinó que se’l va fer pagar amb escreix enduent-se les reserves d’or de l’estat a Moscou per assegurar-se’n el cobrament, va despertar una gran admiració en una part de la població.
A Stalin li interessava, segons les investigacions de Puigsech als arxius soviètics, desmantellar l’anarquisme català, ja que el fet revolucionari podia allunyar anglesos i francesos encara més d’una intervenció aliada en el conflicte i volia aturar paradoxalment la possibilitat d’una revolució obrera.

S'est
</p><div class=

Compártelo:

visto en Altres Barcelones