Aiguatintes al sucre de Pablo Picasso. La delicadesa de l’estampa d’efectes pictòrics

L’aiguatinta és un dels principals procediments de gravat en metall o calcogràfic. En aquest tipus de gravat la incisió o traç és en profunditat; per això se l’anomena, genèricament, gravat «en trau». Aquesta tècnica de gravat d’incisió indirecta o de corrosió per mordent sobre metall va ser molt emprada per Picasso, de manera específica o com a tècnica mixta.

MPB 70.651

Pablo Picasso. Records d’infància: festa al carrer, amb “homenet” i “el gegant”. Mougins, 4 de juny del 1968 (I). Aiguatinta al sucre sobre planxa de coure parcialment engreixada, estampada sobre paper vitel·la Rives (prova Sabartés). 22,5 x 29 cm (planxa); 35,1 x 42 cm (làmina; irregular). Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia: Estudi Gasull. MPB 70.651

Compártelo:

visto en El Blog del Museu Picasso de Barcelona