Y el sud-este de la calle Valencia/Balmes

Cuando uno va cogido de la mano de la persona que ama, ¿ porqué ha de fijarse en algo tan etereo como los gnónometros horarios ?…Qué más nos habría de dar que esta parábola encare el TEMPUS BREVE EST…si el amor, entrada ya, casi la primavera nos apremia…
No hay material que valga cuando en el 1955 se alzó el reloj encarado al sur como vertical declinante.
Perfectamente conservado. Una maravilla para la que hay que estar previamente avisado. Poca cosa más, porque es exacto.
Calle Balmes, esquina Valencia cara sur. Eixample
Y si…EL TIEMPO ES BREVE, mí familia….muy breve…

Quan un va agafat de la mà de la persona que estima, perquè ha de fixar-se en alguna cosa tan eterea com els gnónometros horaris ?…Què més ens hauria de donar que aquesta paràbola encari el TEMPUS BREU EST…si l’amor, entrada ja, gairebé la primavera ens constreny…
No hi ha material que valgui quan en el 1955 es va alçar el rellotge encarat al sud com a vertical declinant.
Perfectament conservat. Una meravella per la qual cal estar prèviament avisat. Poca cosa més, perquè és exacte.
Carrer Balmes, cantonada València façana sud. Eixample
I si…EL TEMPS ÉS BREU, mi família….molt breu..

visto en bcn